El llamp en mig d´un cel de tempesta i un toro quan arrenca en mig de la plaça són forces molt semblants. Ana Miralles, ha copsat l´analogia i en la seva obra pictòrica deixa de banda tota l´exaltació del goig i del color de la festa per a captar les essències de la íntima relació entre l´energia que es manifesta amb la màxima potència i l´aniquilació de la mort que ha d´arribar d´una manera ineluctable.
La tragèdia hi és, però en un sentit positiu perquè l´animal condemnat a morir lluita amb intensitat de vida i fa seu l´ambient. Per això a la temàtica taurina l´Ana Miralles no hi ha anècdota que distregui o que enganyi a la manera com ho fan la capa i la muleta amb el toro, sinó que és aquest el que de la negror del destí que l´espera treu la pròpia llum que el justifica com ésser que mai no es resigna a que l´utilitzin. En aquest sentit podríem dir que amb la seva plàstica equival a una metàfora de com hem d´actuar els humans que, posats en situacions extremes que ens encerclen sense possibilitat de cap sortida, hem de mantenir la nostra pròpia identitat perquè, a diferència del toro que molt poques vegades és indultat, nosaltres ens salvarem per intel.ligent tossuderia. Personalment m´oposo a tota mena de violència i rebutjo les festes taurines pel que tenen de crueltat organitzada i jerarquitzada. Però penso que la pintura que Ana Miralles ens presenta sobre aquest tema va molt més enllà de l´anècdota i estableix la categoria d´un pensament madur sobre el dolor i les injustícies que es produeixen a la societat en general i entre els humans en particular. La visió és amplia i punyent alhora, servida amb eficàcia plàstica per l´encertada simplificació de recursos i l´excel.lent planificació dels elements que posa al servei de la idea.
Ana Miralles tot just comença a donar-se a conèixer com a pintora, però disposa de vivències i la seva personalitat es troba en el millor període de plenitud vital que és el de la maduresa de judici que només dóna l´haver passat per diverses situacions com a persona. Per aquest motiu la seva pintura taurina, amesurada i plena, respon a les lleis de la plàstica abans que a les de la temàtica.
Josep M. Cadena, Crític d´art
La tragèdia hi és, però en un sentit positiu perquè l´animal condemnat a morir lluita amb intensitat de vida i fa seu l´ambient. Per això a la temàtica taurina l´Ana Miralles no hi ha anècdota que distregui o que enganyi a la manera com ho fan la capa i la muleta amb el toro, sinó que és aquest el que de la negror del destí que l´espera treu la pròpia llum que el justifica com ésser que mai no es resigna a que l´utilitzin. En aquest sentit podríem dir que amb la seva plàstica equival a una metàfora de com hem d´actuar els humans que, posats en situacions extremes que ens encerclen sense possibilitat de cap sortida, hem de mantenir la nostra pròpia identitat perquè, a diferència del toro que molt poques vegades és indultat, nosaltres ens salvarem per intel.ligent tossuderia. Personalment m´oposo a tota mena de violència i rebutjo les festes taurines pel que tenen de crueltat organitzada i jerarquitzada. Però penso que la pintura que Ana Miralles ens presenta sobre aquest tema va molt més enllà de l´anècdota i estableix la categoria d´un pensament madur sobre el dolor i les injustícies que es produeixen a la societat en general i entre els humans en particular. La visió és amplia i punyent alhora, servida amb eficàcia plàstica per l´encertada simplificació de recursos i l´excel.lent planificació dels elements que posa al servei de la idea.
Ana Miralles tot just comença a donar-se a conèixer com a pintora, però disposa de vivències i la seva personalitat es troba en el millor període de plenitud vital que és el de la maduresa de judici que només dóna l´haver passat per diverses situacions com a persona. Per aquest motiu la seva pintura taurina, amesurada i plena, respon a les lleis de la plàstica abans que a les de la temàtica.
Josep M. Cadena, Crític d´art
